Vés al contingut

150 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre150 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià150 aC (cl aC)
Islàmic795 aH – 794 aH
Xinès2547 – 2548
Hebreu3611 – 3612
Calendaris hindús-94 – -93 (Vikram Samvat)
2952 – 2953 (Kali Yuga)
Persa771 BP – 770 BP
Armeni-
Rúnic101
Ab urbe condita604
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC
Anys
153 aC 152 aC 151 aC - 150 aC - 149 aC 148 aC 147 aC

El 150 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flaminí i Balb o també any 604 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «150 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Regne del Pont

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Menàlcides, un aventurer espartà, general de la Lliga Aquea subornat amb deu talents, porta a la Lliga a ajudar a la ciutat d'Oropos contra Atenes. Per la meitat dels diners aconsegueix el suport de Cal·lícrates de Leòntion, però Oropos no rep una ajuda efectiva. Menàlcides no obstant cobra la quantitat convinguda i es nega a pagar a Cal·lícrates, que l'acusa de voler entregar Esparta a Roma en lloc de a la Lliga, però Menàlcides s'escapa del perill per la protecció de Dieu, estrateg de la Lliga Aquea al que suborna amb tres talents.[4]

República Romana

[modifica]

Cartago

[modifica]

Hispània

[modifica]
  • Els romans, dirigits pel pretor Servi Sulpici Galba, en el marc de la Guerra lusitana, derroten els lusitans en una gran batalla a Hispània. Els lusitans envien ofertes de submissió a Galba que els promet deixar-los sortir de les muntanyes i donar-los terres fèrtils. Quan es dirigeixen a les terres assignades, Galba els rodeja amb les tropes i fa una carnisseria. Mata 9.000 homes i posteriorment, ven com a esclaus a la Gàl·lia 20.000 lusitans més. Només se n'escapen un nombre reduït, entre ells Viriat, un pastor decidit a venjar els fets.[9]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Polibi. Història, XXXIII, 10
  3. Apià. Història de Roma: Síria, XI, 67
  4. Polibi. Història, XL, 5
  5. Smith, William (ed.). «Flaminius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 27 juny 2024].
  6. Ciceró. Epistulae ad Atticum, XII, 5
  7. Goldsworthy, Adrian. Las Guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2002, p. 395. ISBN 9788434466500. 
  8. Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juny 2024].
  9. Strickland, Jane Margaret. Rome, Regal and Republican: A Family History of Rome (en anglès). vol.1. A. Hall. Virtue, & Company, 1854, p. 512. 
  10. Polibi. Història, XXXIII, 14-16
  11. Polibi. Història, XXXIII, 12